PUBLICADO CON SU PERMISO EXPRESO.
Siguis independentista o no, vulguis votar o no, sigui el que sigui el que vulguis, ni tu ni jo ens mereixem aquesta classe política petita, rancuniosa, ineficient, miope i plena de factures per pagar. Catalunya s'en va, ens agradi o no, s'en va. Els que vulguin que Catalunya no trenqui amb Espanya poc o res estan fent.
Amenaçant amb una constitució votada majoritariament per gent que ja es morta i on la majoria actual no va poder dir res per no haver nascut o n(.publicado con su permiso expreso).
Tant uns com els altres. Uns per defensar el futur d'Espanya i uns altres per explorar nous horitzons. Escoltar als liders parlar d'eleccions, de llistes, d' ofertes a partits que estan inactius i en cami de ser residuals, traslladar converses d'alt mandataris com si fossin xerrades de bar o que el maxim dirigent de l'Estat comuniqui les seves impressions als passadissos en comptes de fer un comunicat oficial, es un espectacle lamentable.
o tenir edat, l'únic que aconsegueixen es avivar el foc dels que s'en van. Pels que volen un futur independent de Catalunya, esperar que els actuals partits, dirigents i senyors 'de sempre' sapiguen convertir en acció política un mandat social majoritari al que no deixen mesurar amb un 'referendum' o 'consulta' oficial, es una quimera.
Una vegada més la classe política catalana i espanyola han demostrat que no estan ni preparats, ni en condicions morals per afrontar el moment que la história els tenia reservat. A Madrid incapaços d'entendre que hi ha quelcom que pot fer irreversible el punt actual, i a Barcelona la minúscula i quasibé ridicula manera d'entendre els seus propis interessos per davant del que la societat els hi havia encarregat.
Tant uns com els altres. Uns per defensar el futur d'Espanya i uns altres per explorar nous horitzons. Escoltar als liders parlar d'eleccions, de llistes, d' ofertes a partits que estan inactius i en cami de ser residuals, traslladar converses d'alt mandataris com si fossin xerrades de bar o que el maxim dirigent de l'Estat comuniqui les seves impressions als passadissos en comptes de fer un comunicat oficial, es un espectacle lamentable.
Tant uns com els altres no han llegit el moment, nomes el remiren com qui mira fotografies en un diari. No revisen amb detall el que la história els havia reservat. Uns per defensar l'unitat d'Espanya, altres per defensar un nou Estat a Europa. En tot cas, l'espectacle lamentable i pueril no ha fet mes que demostrar que tot el que envolta a la politica cada vegada es mes petit i tot el que la societat demana, sigui d'on sigui, espanyola o catalana, es estadisme, serietat i assumpció del mandat que en cada cas tenen concedit.
L'opinió internacional amb la que esmorço cada matí esta perplexa amb el desinterés espanyol, construint un mur cada vegada més alt, creient que aixi ningu podra passar i no adonant-se que el cost de tanta llei i tant ordre constitucional es un mur que ailla als dos espais de debat. L'opinió internacional amb la que esmorço cada matí esta perplexa amb la falta de determinacio del govern catalá negociant en petit i sense donar valor a aspectes comunicatius que no saben com afrontar. Gent petita per un repte tant gran.
Es sorpendran de tot el que vindrá, els agafara discutint conselleries, despatxos i suports parlamentaris, quan no saben perque no poden saber mes, que la societat, espanyola i catalana, fa molt temps que d'aixo ja no volen sentir ni parlar.