domingo, 3 de octubre de 2010

Id al-fitr BARCELONA


يوم 2 سبتمبر بدعوة من المجلس الثقافي الإسلامي كاتالونيا العديد من السياسيين ، والمؤسسات الدينية للاحتفال عيد الفطر ، والإفطار اليومي خلال شهر رمضان. كالعادة ، لقد حاولت المسلمين لإظهار برشلونة وحصة المجتمع الكاتالونية تجربتهم في هذا مبدأ من مبادئ الإسلام. هذا العام ، كان نبأ وجود رئيس اساقفة برشلونة ، الكاردينال مارتينيز Lluís Martinez Sistach ، وخطابه في ختام الحدث
وأوضح ممثلو المجلس الثقافي الإسلامي في كاتالونيا الدينية معنى رمضان بالنسبة للمسلمين. هذا العرض يساعد على فهم القضايا التي تتجاوز قصصية ، وقيمة هذا الاحتفال الديني للمسلمين. في بداية شهر رمضان في منتصف آب / أغسطس ، وقفت معظم وسائل الإعلام على الجوانب الخارجية لهذه الممارسة وأهميته الدينية واضحة. ويبدو أن كان جانب من جوانب  رمضان صيام من الممارسات الجنسية. بمبادرة من المجلس الثقافي الإسلامي في كاتالونيا ناجحا لأنه يجعل المجتمع الكاتالونية يعرف قيمة من تجربة أعمق الروحي الذي هو شهر رمضان بالنسبة للمسلمين.

رمضان هو الشهر التاسع من التقويم الإسلامي. ويرتبط أيضا الاحتفال الديني مع هذا واحد من أركان الإسلام الخمسة. طوال العمر ، والمسلمين (باستثناء النساء المرضى والحوامل أو المرضعات والأطفال الصغار والمسنين أو أي شخص آخر يمكن أن يضر الصيام الصحية الصارمة ، وأولئك الذين يسافرون ، على الرغم من هذا يجب أن نفعل ذلك مرة أخرى) لا يأكل أي شيء أو أدخل جسمك من الفجر حتى الغسق. أيضا الامتناع عن التدخين وممارسة الجنس خلال ساعات النهار. كل مساء ، الإفطار اليومي وعادة الطابع الاحتفالي ، ويجري بمناسبة لم شمل الأسرة ، وقراءات مشتركة من القرآن الكريم.

شهر رمضان هو الوقت المميز الذي يصلي الناس وتعميق القراءة للقرآن. وهو مكرس هذا الوقت من الاقتراب من سر الله. المسلمين تحمل الحرمان الصيام وغيرها من وسيلة لوضع نفسها في مكان أولئك الذين يعانون ويعانون. هذا التضامن هو في المقام الأول تجربة الداخلية ، ومن ثم ممارسة نشطة من خلال أكثر قلقا إزاء الاحتياجات. نهاية الصوم اليومي (عيد الفطر) هو الوقت المناسب لجمع شمل الأسرة ، بالإضافة إلى تجديد الالتزام الله من خلال الصلاة ، فإنه يعمل على جلب الدفء لهذه اللحظة وتعزيز الإحساس بالانتماء للمجتمع. الممارسة الدينية المرتبطة بالاحتفال رمضان يجمع المسلمين على التجارب الدينية للأديان الأخرى. كل هذه إظهار كيف اكتشف الناس داخل ضرورة وجود واقع متعال التي تجلب الحب والرأفة الإنسان تكمن ، كما عبر عنها مؤسسة خيرية في وسط تجربة الحياة.
----------------------------------------------------------------------------------------------------------------

El dia 2 de septembre el Consell Islàmic Cultural de Catalunya convidà a diversos representants polítics, institucionals i religiosos a celebrar l’Id al-fitr, el trencament del dejuni diari durant el mes de Ramadà. Com és habitual, els catalans musulmans han volgut evidenciar i compartir amb la societat catalana la seva vivència d’aquest precepte de l’Islam. Aquest any, la notícia fou la presència de l’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Lluís Martínez Sistach, i la seva intervenció en la cloenda de l’acte.

Els representants del Consell Islàmic Cultural de Catalunya explicaren el sentit religiós que té el Ramadà pels musulmans. Aquesta presentació ajudà a entendre, més enllà dels aspectes anecdòtics, el valor religiós que té aquesta celebració pels musulmans. A l’inici del Ramadà, a mitjans d’agost, la majoria de medis de comunicació destacaren els els aspectes més externs d’aquesta pràctica i obviaren la seva significació religiosa. Semblava que l’aspecte rellevant del Ramadà era el dejuni i l’abstinència de les pràctiques sexuals. La iniciativa del Consell Islàmic Cultural de Catalunya es encertada perquè facilita que la societat catalana conegui més a fons el valor d’experiència espiritual que té el Ramadà pels musulmans.
El Ramadà és el novè mes del calendari musulmà. La celebració religiosa associada aquest més és un dels cinc pilars de l'Islam. Durant tota la seva durada, els musulmans (excepte els malalts, les dones embarassades o que alleten, els nens petits, els vells o qualsevol altra persona a qui aquest dejuni estricte podria perjudicar la salut, i aquells que estiguin de viatge, tot i que aquests hauran de fer-lo en un altre moment) no ingereixen o introdueixen res al seu cos des de l'alba fins al crepuscle. També s’abstenen de fumar i de mantenir relacions sexuals durant les hores diürnes. Cada vespre, la ruptura del dejuni diari acostuma a tenir caràcter festiu, sent motiu de reunions familiars, de lectures compartides de l'Alcorà.
El Ramadà és un temps privilegiat en el qual les persones preguen i aprofundeixen la lectura de l’Alcorà. Es tracta de dedicar aquest temps per apropar-se al misteri de Alà. Els musulmans assumeixen el dejú i les altres privacions com un camí per situar-se en el lloc de les persones que pateixen i sofreixen. Aquesta solidaritat, és en primera lloc una experiència interior i, després, una pràctica activa a través de l’amoïna amb els més necessitats. La fi del dejuni diari (Id al-fitr) és el moment de retrobament familiar que, a més de renovar el compromís amb Alà a través d’una pregaria, serveix per aportar calidesa humana a aquest moment i enfortir el sentit de comunitat. La pràctica religiosa associada a la celebració del Ramadà acosta els musulmans a les experiències religioses d’altres religioses. Totes elles evidencien com les persones descobreixen en el seu interior la necessitat d’un transcendent que els apropa la realitat humana i situa l’amor compassiu, expressat com a caritat, en el centre de l’experiència vital.

----------------------------------------------------------------------------------------------------------
El Dia 2 de Septiembre ,el Consejo Islámico Cultural de Cataluña invitó a varios representantes políticos, institucionales y religiosos a celebrar la Eid al Fitr, la rotura del ayuno diario durante el mes de Ramadán. Como es habitual, los catalanes musulmanes han querido evidenciar y compartir con la sociedad catalana su vivencia de este precepto del Islam. Este año, la noticia fue la presencia del arzobispo de Barcelona, el cardenal Lluís Martínez Sistach, y su intervención en la clausura del acto.
Los representantes del Consejo Islámico Cultural de Cataluña explicaron el sentido religioso que tiene el Ramadán los musulmanes. Esta presentación ayudó a entender, más allá de los aspectos anecdóticos, el valor religioso que tiene esta celebración por los musulmanes. Al inicio del Ramadán, a mediados de agosto, la mayoría de medios de comunicación destacaron los aspectos más externos de esta práctica y obviar su significación religiosa. Parecía que el aspecto relevante del Ramadán era el ayuno y la abstinencia de las prácticas sexuales. La iniciativa del Consejo Islámico Cultural de Cataluña se acertada porque facilita que la sociedad catalana conozca más a fondo el valor de experiencia espiritual que tiene el Ramadán los musulmanes.
El Ramadán es el noveno mes del calendario musulmán. La celebración religiosa asociada este además es uno de los cinco pilares del Islam. Durante toda su duración, los musulmanes (excepto los enfermos, las mujeres embarazadas o que amamantan, los niños pequeños, los viejos o cualquier otra persona a la que este ayuno estricto podría perjudicar la salud, y aquellos que estén de viaje, aunque éstos deberán hacerlo en otro momento) no ingieren o introducen nada en su cuerpo desde el amanecer hasta el crepúsculo. También se abstienen de fumar y de mantener relaciones sexuales durante las horas diurnas. Cada noche, la ruptura del ayuno diario suele tener carácter festivo, siendo motivo de reuniones familiares, de lecturas compartidas del Corán.
El Ramadán es un tiempo privilegiado en el que las personas oran y profundizan la lectura del Corán. Se trata de dedicar este tiempo para acercarse al misterio de Alá. Los musulmanes asumen el ayuno y las otras privaciones como un camino para situarse en el lugar de las personas que sufren y sufren. Esta solidaridad, es en primera lugar una experiencia interior y, después, una práctica activa a través del preocupa con los más necesitados. El fin del ayuno diario (Id al-Fitr) es el momento de reencuentro familiar que, además de renovar el compromiso con Alá a través de una oración, sirve para aportar calidez humana en este momento y fortalecer el sentido de comunidad. La práctica religiosa asociada a la celebración del Ramadán acerca a los musulmanes a las experiencias religiosas de otras religiosas. Todas ellas evidencian cómo las personas descubren en su interior la necesidad de un trascendente que les acerca la realidad humana y sitúa el amor compasivo, expresado como caridad, en el centro de la experiencia vital.